intents II
2019

mesures variables
taules, pintura, ponts de pessebre

Una sèrie de taules velles —recollides d'entre el veïnat de Torroella de Montgrí que no les necessitava— i que posteriorment han estat manipulades ocupen tot l’espai expositiu. Entre cadascuna d’elles hi ha un pont que les vincula.

El pont és un símbol universal de trànsit, de recerca i de connexió. També és un element present i imprescindible en el paisatge que ens parla dels rius i rieres que transcorren i configuren el territori des de la muntanya fins al mar, com és el cas del riu Ter a Torroella de Montgrí.

El canvi d’escala confronta d’alguna manera realitat i pensament. Els ponts emprats són els que es fan servir per muntar els pessebres casolans, uns paisatges que fem i desfem cada any. La relació que s'estableix entre ponts i taules ens parla de dualitat i simetria, de moviment, de compartir, de vincles i de comunicació... O de tot el contrari.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


       
s.t.
2019

32,5 x 43,5 x cm
caixa de llum (leds i marc d’alumini), impressió digital damunt tèxtil polièster

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


     
pedregós
2019

84 x 114 x 6cm
caixa de llum (leds i marc d’alumini), impressió digital damunt tèxtil polièster

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


             
[a la manera de les danaides]
2019

escaiola, guaix, vitrines
mesures variables

La dona que porta el carret d'anar a comprar és una reinterpretació que vaig fer sobre les figures tradicionals del pessebre. Aquesta figura ens parla sobretot d'una de les necessitats bàsiques de l'ésser humà, nodrir-se, i de com generalment han estat les dones qui, dia a dia i pacientment, s'han encarregat de proporcionar l'aliment a altres persones, a tenir cura de tota la família.

El carret de cadascuna de les figures està pintat —tal com ho fan els figuraires i a "les fàbriques de sants"— seguint un model real, el d'algunes dones trobades al mercat d'Olot. A cada dona li vaig preguntar el seu nom i vaig demanar permís per fotografiar el seu carret per tal de reproduir-lo fidelment. El nom “danaides” fa referència a la representació d'un mite clàssic: dones amb un cistell a les mans amb què han de recollir aigua, cosa impossible de fer amb aquest recipient. Imatge de repetició i d'infinit.

La instal·lació està formada per una dotzena de figures amb el carret pintat per mi i tres-centes còpies, en blanc, realitzades al taller de L'Art Cristià d'Olot (ciutat amb una llarga tradició en imatgeria religiosa i on el meu pare havia treballat “pintant sants").